Cultura d'El Argar

Infotaula grup humàCultura d'El Argar
lang=
Copa argàrica d'argila. Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part deBronze primerenc Modifica el valor a Wikidata
EpònimEl Argar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari depenínsula Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Inici1800 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi1300 aC Modifica el valor a Wikidata
Coordenades37° 15′ N, 1° 55′ O / 37.25°N,1.92°O / 37.25; -1.92
La civilització del Argar era un centre de l'edat del bronze ibèrica

El Argar és el nom d'una primitiva cultura de l'edat del bronze a la província d'Almeria, anomenada cultura argàrica o cultura d'El Argar, que va florir al sud-est de la península Ibèrica entre vers el 1800 aC i el 1300 aC. S'hauria originat arran probablement d'una nova onada d'emigrants orientals buscadors de metalls, que va substituir la cultura de Los Millares, d'hàbils metal·lúrgics. Va durar uns 500 anys.

La cultura argàrica es caracteritza per la seva primerenca adopció del bronze, que breument permetia a aquesta tribu la dominació local sobre altres poblacions calcolítiques del coure. El Argar també desenvolupava tècniques sofisticades de ceràmica i comerciaren amb altres tribus de la mar Mediterrània. El poble que va desenvolupar aquesta cultura eren gent forta i pròspera, que construïen poblats fortificats. Disposaven d'armes i objectes de bronze. Sembla que el seu origen es podria buscar en les planes anatòliques, zona que presenta moltes analogies amb la cultura argàrica. Sembla que es van traslladar des d'allí en petits grups de buscadors de metalls, i probablement varen conservar el contacte amb la seva terra d'origen, contacte que es va trencar després de poques generacions.

El Argar es desenvolupava a partir de la civilització anterior de Los Millares, però mostra influències mediterrànies clares micèniques. El centre d'aquesta civilització es desplaça al nord i la seva extensió i influència és clarament més gran que la inicial. La seva mineria i metal·lúrgia avançaren força, amb bronze, plata i or que s'extreia i treballava per a armes i joies.

L'anàlisi de pol·len en un dipòsit de torba a la Cañada del Gitano, a la serra de Baza, suggereix que l'argàric esgotava els recursos naturals preciosos, ajudant a portar la seva pròpia ruïna.[1] El bosc de roure caducifoli que cobria els pendents de la regió fou cremat, deixant una capa de carbó, i es va canviar per la garriga, planta mediterrània més adaptada al foc.[2][3]

S'han trobat alguns elements que permeten entreveure un comerç amb Egipte, probablement interromput per les emigracions cretenques (segles xv i xiv aC) i el moviment del pobles del mar (segles XIII i XII aC). D'ambdós grups, degueren arribar emigrants a la península Ibèrica i és quasi segur que de la barreja dels elements cretencs i la gent del Argar va sorgir la cultura tartèssia, abans de l'arribada dels fenicis al segle xi aC, i de grups de pobles del mar i argàrics van poder sorgir els ibers i la cultura ibèrica, si bé sobre tot això hi ha diverses opinions dels historiadors i experts.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search